La constel·lació de Taurus.

És la segona constel·lació que te nom de signe del zodíac. El seu nom en llatí vol dir toro.
Al nord limita amb les constel·lacions Perseu i Cotxer, a l'est amb Àries, al sud amb Eridà i Orió, i a l'oest amb Bessons.
A l'hemisferi nord es visible a l'hivern, i a l'hemisferi sud es pot veure a l'estiu.
Actualment el sol brilla sobre Taure entre el 14 de maig i el 21 de juny
Sobre aquesta constel·lació es troba el famós Cúmul de Plèaides, també conegut com les Set Germanes.

Aquestes són algunes de les estrelles més importants de la constel·lació, entre d'altres:

• α Tauri (Aldebarán). (És la estrella més brillant de aquesta constel·lació)
• β Tauri (Elnath). (Segona estrella més brillant, forma les banes del toro al costat de ζ Tauri)
• γ Tauri (Hyadum I). (Forma part també del Cúmul de Plèaides)

IMATGE REAL:


DIBUIX:











MITE:
Zeus, pare de tots els déus, estava casat amb Hera, però baixava a la Terra per a estimar alguna nimfa. Una de elles va ser Europa.
Zeus la va veure mentres jugava amb les seves amigues a la platja de Sidó, on el rei ere el pare de la nimfa. Meravellat de la seva bellesa, es va convertir en un toro de color blanc i va seure als peus de la nimfa. Europa en un principi es va asustar però després va començar a acaronar-lo i es va seure al seu llom. El toro es va aixecar i es va tirar al mar. Malgrats els crits d'Europa el toro es va endinsar cada cop més en el mar i van arribar a la illa de Creta, on Zeus es va unir a la jove al cantó d'una font, davall d'uns plàtans que, en memòria de lo ocorregut, van obtindre el privilegui de no perdre mai les fulles.
D'aquesta unió van néixer tres fills: Minos, Sarpedó i Radamantis. Quan Europa es va morir va rebre honors divins, i el toro en el que s'havia convertit Zeus, es va convertir en una constel·lació.


WEBGRAFÍA: http://es.wikipedia.org/wiki/Tauro_(constelaci%C3%B3n)

Desirée Cortizo Martínez